La Aportación de los nuevos movimientos sociales a la democracia en España
Toboso, Pilar

En: Historia de las culturas políticas en España y América Latina : Del franquismo a la democracia, 1936-2013. Zaragoza : Marcial Pons : Prensas Universitarias de Zaragoza, 2015, p. 111-140
ISBN 9788415963769

L'objectiu del capítol és analitzar la contribució que els moviments socials que es desenvoluparen a Espanya durant el tardofranquisme i la Transició, als quals convencionalment hom presenta com a "nous", van fer al disseny democràtic, així com els mecanismes mitjançant els quals interactuaren amb les cultures polítiques d'esquerra. Els nous moviments socials, hereus de la fragmentació cultural dels anys seixanta, van plantejar unes reivindicacions d'acord amb la realitat social que es vivia al país, a conseqüència del desenvolupament econòmic. Unes reivindicacions que inicialment no contemplaven ni els partits ni els Sindicats tradicionals, centrats en la transformació del sistema polític, però que finalment es van veure obligats a incorporar per la pressió que s'exercia des del carrer. En aquest sentit, el capítol analitza, per una banda, l'orientació ideològica, en en el cas de tenir-la, dels denominats nous moviments socials i, per l'altra, procura explicar la pressió que realitzaren perquè el model democràtic finalment dissenyat es recolzés damunt d'uns paràmetres socioculturals diferents als inicialment previstos i que van transformar el sistema de normes i relacions socials dominants.

Las Culturas políticas socialista y comunista ante la Ruptura pactada : acción colectiva, consenso y desencanto en la transición española : 1975 - 1979
Sabio, Alberto

En: Historia de las culturas políticas en España y América Latina : Del franquismo a la democracia, 1936 - 2013. Zaragoza : Marcial Pons ; Prensas Universitarias de Zaragoza, 2015. p. 327-360
ISBN 8415963769

El present capítol analitza les cultures polítiques socialista i comunista en una primera fase de la transició espanyola. En aquest sentit, pretén ajudar a aprofundir l'anàlisi de les bases militants socialistes i comunistes durant la transició, i no només de les elits dirigents, de manera que amplia la dimensió de la cosa política més enllà de la seua vessant estrictament orgànica i institucional. L'autor cerca, a través del concepte de cultura política, emplenar el buit entre la interpretació psicològica del comportament individual i la visió macrosociològica de la comunitat política en tant que identitat col·lectiva. Així, analitza la cultura política socialista, tot assenyalant el seu viratge cap a posicions més pragmàtiques i moderades. Així mateix, analitza la relació entre la cultura política comunista i la impossibilitat d'implementar la "Ruptura democràtica" tal i com s'havia plantejat des d'aquesta opció. En aquest sentit, aprofundeix, per tant, també en els efectes dels límits del procés de transició i els fenòmens de desencís associats.

Derechas y izquierdas en la España postfranquista
Molinero Ruiz, Carme

En: Historia de las culturas políticas en España y América Latina : Del franquismo a la democracia, 1936 - 2013. Zaragoza : Marcial Pons, 2015. p. 361-394
ISBN 9788415963769

En aquest capítol els autors analitzen les cultures polítiques d'esquerres i dretes en l'Espanya postfranquista, tot prioritzant la relació entre cultures i idees polítiques. Així, les cultures polítiques majoritàries de les esquerres s'haurien compromès ja sota el franquisme amb l'objectiu de l'establiment d'un règim democràtic que assegurés la sobirania popular, el lliure exercici de les llibertats i drets fonamentals i una forta sensibilitat per la dimensió social. En aquest sentit, en constitueixen un exemple paradigmàtic les formulacions del PCE d'un socialisme pluripartidista i democràtic. Així mateix, el PSOE hauria virat d'una hàbil combinació entre radicalisme discursiu -que li permetia obtenir un espai propi a l'esquerra antifranquista- i moderació pràctica al programa de "modernització", més reformista que socialdemòcrata.

Retóricas y espacios del antifranquismo
Babiano, José

En: Historia de las culturas políticas en España y América Latina . Del franquismo a la democracia 1936 - 2013 / Manuel Pérez Ledesma i Ismael Saz (Coords.). Zaragoza : Marcial Pons Ediciones : Prensas Universitarias de Zaragoza, 2015 . p. 299-326
ISBN 9788415963387

En aquest capítol l'autor aborda les diferents cultures polítiques constitutives de l'antifranquisme. En aquest sentit, tot i que compartiren alguns trets comuns, convé advertir que la pluralitat d'aquestes cultures polítiques fou l'origen de disputes i desavinences que obliguen a una anàlisi detallada que tracte de fugir de les generalitzacions. Així, l'autor analitza aquestes cultures polítiques des del moment de la seua derrota a la Guerra Civil, a l'exili i a l'interior, dels partits i sindicats, etc, per concloure que un llenguatge comú de drets i llibertats situa l'antifranquisme en l'origen del sistema democràtic i, de fet, com a element constitutiu del mateix. Tanmateix, el mite inaugural del consens constitucional les hauria excloses d'aquest procés genètic, atès que la dreta franquista que hi participà era totalment aliena a aquest llenguatge compartit per l'antifranquisme.

Nacionalismos y culturas políticas políticas en España (1975 - 2012)
Archilés i Cardona, Ferran

En: Historia de las culturas políticas en España y América Latina : Del franquismo a la democracia, 1936 - 2013. Zaragoza : Marcial Pons ; Prensas Universitarias de Zaragoza, 2015. p. 141-174.

L'autor realitza una aproximació a la relació, no sempre fàcil, entre nacionalismes i cultures polítiques, i dedica també un espai a la relació de les cultures polítiques d'esquerres amb la realitat plurinacional del país. Com les de dretes, aquestes també han tingut un idea pròpia de la nació basada, en termes generals i sovint coincidents amb les d'altres cultures polítiques, en cinc punts: 1) l'afirmació que Espanya és una nació, 2) un relat històric dels llaços compartits entre els diferents pobles que la componen, 3) l'oposició a qualsevol voluntat de secessió, 4) la definició també en termes culturals -i no només cívics- d'aquesta nació, i 5) una hipotètica funció "d'enemic intern" que jugarien tant els nacionalistes catalans com els bascos. El capítol dedica, així mateix, un espai a analitzar les concepcions del PCE, que segons l'autor haurien evolucionat des d'una defensa doctrinal de la descentralització i el reconeixement del dret a l'autodeterminació fins a la cessió en la defensa no només d'aquest dret, sinó també de qualsevol forma de federalisme.